23,9 milions de raons (*)

Fa mesos que els diferents governs estudien i reajusten despeses. Fa mesos que sentim que ens hem de ajustar els cinturons i que l’Estat no pot assumir el que assumia fins ara.

Veiem glaçats com davant dels nostres nassos trontolla el sistema del benestar, com pateix el que fins ara crèiem intocable, el triangle educació-pensions-Sanitat, puja l’atur, baixen nòmines i rescatem bancs i caixes.

Veiem com els nostres polítics adopten un discurs catasfrofista -no sense raó- però alhora són covards amb els forts i forts amb els covards.

Sí, covards amb els forts, perquè és immoral que se’ls hi pagui a segons quins directius de caixes reconvertides en bancs i injectades de diners públics quantitats que de ben segur afavoririen a no desmantellar el sistema de salut. Immoral perquè els que ara governen des de fa poc, obligats a reajustar per la mala gestió de governs anteriors, no fan res per demanar responsabilitats penals si escau a qui ha gastat el que no hi havia. Immoral que qui governa des de fa anys hagi retallat drets socials abans que altres despeses més prescindibles (començant per Defensa, i acabant per dietes, indemnitzacions i subvencions de molts aprofitats de la res pública).

Però també són forts amb els covards nosaltres mateixos, que dia rere dia veiem com ens retallen en allò que és bàsic i callem, i no ens mobilitzem, i no fem res.

Què polític pot justificar l’acomiadament d’un metge, el tancament de llits d’hospital, la rebaixa de sous de persones que ajuden a salvar vides humanes o que fan un servei públic quan cada dia veiem les indemnitzacions milionàries de directius que no han fet res més per la societat que ser lladres, aprofitats del sistema, de la ignorància i de la cobdícia?

Avui tinc 23,9 milions de raons per queixar-me. Quantes raons tindré demà?

(*) article publicat a www.catdialeg.cat el 6/10/2011