Si alguna cosa passarà a la història d’aquest debat és que va ser força mediocre.
L’objectiu era que Rubalcaba arrisqués, donat que parteix com a perdedor en totes les enquestes, i en Rajoy es limités a donar sensació de proper president del govern.
El debat es va estructurar en 3 parts.
La primera, dedicada a l’economia, va sortir clarament guanyador en Rajoy. Més que res perquè, amb els números en la mà, pintaven bastos per a l’argumentació de Rubalcaba, un Rubalcaba al que li va costar arrencar i entrar en debat, que va donar per fet -l’error més greu- que Rajoy seria president, massa agressiu en el seu to i més interessat en justificar l’etapa Zapatero que de donar idees de futur.
El moment va deixar perles com la de Rajoy equivocant-se amb el nom de Rubalcaba, o responent a un Rubalcaba expeditiu amb “Le voy a contestar con mucho gusto, pero no como a usted le gustaría”.
Després d’una breu pausa, encetàvem el debat dedicat a les polítiques socials. Aquí no hi ha un clar vencedor. Ambdós van entrar en un debat desordenat, amb un Rubalcaba que es creixia –acceptant errades de l’etapa socialista- i un Rajoy que s’intentava sortir del que no volia contestar i intentava donar-li la volta a les continues insinuacions de Rubalcaba, llegint un conjunt de mesures del seu programa polític.
Amb Rajoy remenant els papers que portava i Rubalcaba ensenyant un parell de gràfiques, el cert és que, tot millorar el candidat socialista i enredar-se més del compte el candidat popular, ni Rajoy va perdre vots ni Rubalcaba els va guanyar.
El moment final, de clímax contingut, va ser l’oportunitat per demostrar que ambdós s’havien après quasi de memòria el que havien de dir.
Personalment, vaig trobar a faltar que parlessin cadascú més del seu programa, que fossin més concrets a l’hora de fer propostes (està bé voler reduir l’atur, però com?) i que no utilitzessin eines més modernes per a recolzar el seu discurs, com ara una tablet que de ben segur a Rubalcaba li hagués quedat molt bé i a Rajoy li hagués beneficiat veient la quantitat de papers que duia a sobre.
En resum, de molt poc ha servit el debat. Com deia ahir –molt encertament- el periodista Fernando Ónega, “aquest debat ha convençut als convençuts i ha deixat a la resta freds”.
(*) article publicat a www.catdialeg.cat el 08/11/2011
