Aquestes eleccions passaran a la història per ser la crònica d’una mort anunciada.
Mort anunciada d’un PSOE agònic que per moments ja se sentia oposició en plena campanya. No hi havia dubtes, no. La pregunta no era qui guanyaria les eleccions sinó si el PP les guanyaria per majoria absoluta o no.
Un Rubalcaba que s’ha sacrificat per evitar possiblement el suïcidi generacional que hagués suposat que una persona amb més anys de projecció política (com ara la Carme Chacón) hagués obtingut els mateixos resultats que tothom pronosticava.
Ha estat un esquer momentani d’una situació què els socialistes a partir d’ara han de redefinir seriosament. És un partit tocat de mort, que li toca renovar-se o morir.
Poques sorpreses en clau espanyola. Espanya es tenyeix de blau cel durant els propers 4 anys (si la Merkel i en Sarkozy ho permeten) i a Rajoy li espera la dura tasca de governar un país que frega una intervenció tecnòcrata.
Dos territoris en són l’excepció: Euskadi i Catalunya.
L’entrada de l’esquerra abertzale de la mà d’Amaiur, que ha estat la gran triomfadora a Euskadi, ha aconseguit 6 diputats de 18, que sumats als 5 del PNB donen una clara majoria nacionalista en detriment d’un PSE-EE a la baixa i un sostingut PP.
En clau catalana hi ha hagut més emoció. CIU ha guanyat per primera vegada a Catalunya i per primer cop no s’ha donat l’anomenat vot dual (votants que canvien el sentit del vot en funció de les eleccions) al que estem acostumats.
Una CIU pletòrica que referma la tendència de l’electorat d’oblidar com més aviat millor el tripartit i les seves conseqüències. Òbviament, el partit més perjudicat ha estat el PSC, que ha perdut 11 diputats, mentre que ICV-EUiA en surt beneficiat amb 2 diputats més respecte l’any 2008 i la coalició ERC-RCat aconsegueix mantenir els 3 diputats.
Una de les dades més significatives, també es dóna a Catalunya: és el territori a on més vots han perdut els socialistes de tota Espanya (-18.3% **) i alhora el territori a on menys ha pujat el PP (+4.3%**).
A partir d’ara s’obre un camí incert pel que fa a les relacions Espanya-Catalunya. Amb la majoria absoluta del Partit Popular serà la bona voluntat del nou president la que determinarà aquestes relacions més enllà del que vulguem a Catalunya.
El camí és difícil, però avui podem dir que dos territoris, al més pur l’estil de la Gàl·lia d’Asterix i Obelix, han resistit la marea blava del PP, per Tutatis!
(*) article publicat el 21/11/2011 al diari Catdialeg
(**) Dades donades a TV3 en el transcurs del programa especial de la jornada electoral
